13 | 12 | 2019

L’acurada gestió dels diners per part d’una institució pública és un dels principis que regeixen el procedir de les Administracions. Si més no, hauria de ser així. Però en el cas de la concessió de subvencions sovint s’han fet servir per captar adhesions o pagar favors a determinades associacions o organitzacions. Allò que se’n diu clientelisme.

L’ÀMB no és una excepció i així els sindicats UGT (FESP-UGT CATALUNYA) i CCOO (FSC-CCOO CATALUNYA) poden rebre aquest any ajuts econòmics a compte dels pressupostos de l’entitat per un total de més de 54.000€. És una quantitat que si fa no fa s’ha mantingut estable des de fa 22 anys superant així el milió d’euros recaptats per aquestes organitzacions per tal de contribuir a la consolidació i desenvolupament de les estructures sindicals. Així figura en la documentació d’uns acords que s’inicien en 1995 avalats pel llavors Secretari General de la Secció Sindical d’UGT a l’ÀMB, que era al mateix temps Coordinador de Relacions Laborals. Eren temps en què aquest sindicat era una de les potes del PSC com recorda bé el nostre Vicepresident Sr. Balmón, impulsor aquí i al seu municipi de les polítiques d’ajuda econòmica a determinades associacions. No entrarem aquí a valorar ara els més de 150.000€ que es reparteixen cada any els partits polítics a l’ÀMB. Ara no toca.

Les set universitats públiques catalanes, així com també alguna de privada, han aprovat un text als seus claustres impulsat per la plataforma Universitat pels Drets Civils, de la qual l’Assemblea Nacional Catalana, a través de la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència, n’és membre.

Ampli i contundent rebuig a la sentència a l’1-O per part de la comunitat universitària. Els claustres de les set universitats públiques catalanes, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona, així com la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, han aprovat un text per àmplia majoria en què es rebutja la sentència del Suprem.

FSMEl secretariat de la Federació Sindical Mundial (FSM), organització de la qual és membre la Intersindical-CSC i que coordina el sindicalisme de classe als cinc continents i té 97 milions de persones afiliades de 132 països, ha expressat la seva opinió davant el que està succeint a Catalunya.

La FSM, que des dels seus orígens sempre ha defensat el dret d’autodeterminació dels pobles, reclama ‘la llibertat de tots els presos polítics, el retorn dels exiliats, la fi de la repressió als manifestants i la llibertat del poble català a realitzar un referèndum’. L’organització sindical internacional considera que l’actual monarquia espanyola és la continuadora de la dictadura franquista que va aturar les reivindicacions històriques i la capacitat d’autogovern de les nacions dins l’Estat i que la sentència del Tribunal Suprem contra els presos i preses polítiques recorda les dels tribunals militars feixistes. Així mateix, la Federació creu que aquestes persones represaliades haurien d’haver estat absoltes i condemna les actuacions de la Policia Nacional espanyola i els Mossos d’Esquadra la setmana passada, comparant-les amb les que les policies estan duent a terme aquests dies a països com Equador, Xile, Haití, Hondures o Colòmbia.

Més de 350 mil persones, segons la Guàrdia Urbana, van manifestar-se aquest dissabte a Barcelona sota el lema "Llibertat" per a exigir el final de la repressió policial, l'alliberament dels presos polítics i una solució dialogada que permeti l'exercici del dret a l'autodeterminació.

La manifestació va omplir el carrer Marina de mar a muntanya en un ambient pacífic i reivindicatiu. Durant la jornada, Barcelona va viure un gran desplegament policial.

Al final de la manifestació, les protestes van continuar en diferents indrets de la ciutat en la forma de concentracions i talls de circulació. Ben aviat, van començar a produir-se fortes càrregues policials sense avís previ per part dels agents antidisturbis. També van registrar-se càrregues sobre persones que ni tan sols participaven en les mobilitzacions, com per exemple contra persones que es trobaven a terrasses de bars i restaurants.

Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit.

Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.

En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies.
En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents.
En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.

Els parlaments han posat l’èmfasi en canalitzar una resposta política urgentment, i han evidenciat que les vulneracions de drets patides no són acceptables en un estat democràtic.

Manifestació històrica la que s’ha viscut aquesta tarda al carrer Marina de Barcelona, que ha quedat absolutament desbordat de gent per mostrar el rebuig a la sentència a l’1-O i en favor del dret a l’autodeterminació. El lema de la manifestació ha estat “Llibertat”, si bé l’Assemblea també s’hi ha manifestat amb una pancarta pròpia, “Contra la sentència, independència”.

Davant els fets ocorreguts en els últims dies arreu de Catalunya, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya manifesta el següent:

Ens trobem en un moment d’avenç accelerat de les posicions reaccionàries. La classe dominant espanyola està aprofitant el conflicte amb l’independentisme per posar a punt tota una sèrie de mecanismes coercitius que van dirigits a la totalitat del poble treballador. La confrontació en clau nacional i no en clau social permet que l’avenç reaccionari es faci amb un important grau de consens social fora de Catalunya. L’afinament de les eines repressives permetrà a la classe dominant encarar la propera crisis econòmica en millors condicions i reprimir tot tipus de protesta de la classe obrera, únic agent social que realment els provoca terror.

CCOO denuncia que augmenta l'atur i la precarietat laboral, sobretot al sector serveis, amb una afectació molt més acusada en les dones.

Augmenta la parcialitat i la temporalitat en un mercat de treball incapaç de generar més i millor ocupació.

Aquest dissabte hem de tornar a omplir Barcelona. I hem de ser molts, moltíssims, per deixar clar que no hi ha cap sentència que ens faci renunciar al nostre objectiu: la independència.

El portaveui vicesecretari generalde la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, i la secretària de Coordinació Interna, Núria Ferràndis,han presentat aquest matí en roda de premsala proposta de salari mínim català que fa el sindicat, que segons els estàndards europeus, s’hauria de situar en els 1.320 euros. Aquest càlcul s’ha fet en base a un estudi propi on es prenen en consideració les recomanacions d’organismes internacionals com l’Organització Internacional del Treball (OIT).

El sindicat republicà considera que el SMI actual de 900 euros, tot i que ha millorat les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores que percebien aquest sou, ha deixat en paper mullat l’acord assolit entre els principals sindicats espanyols i les patronals per fixar un salari mínim als convenis col·lectius de 1.000 euros el 2020. A més, el salari mínim actual és clarament insuficient a Catalunya, on el cost de la vida és fins a un 30% més elevat que en d’altres comunitats i on l’estructura salarial és diferent a d’altres zones de l’Estat.

Les mobilitzacions a Catalunya de rebuig a la Sentència del Suprem contra els presos polítics independentistes van seguir aquest dimecres arreu del país, principalment impulsades per la joventut i l'alumnat universitari.

Durant tota la jornada, estudiants de la major part de facultats catalanes van aturar les classes per a la realització de concentracions de protesta, assemblees i actes de rebuig a la repressió de l'Estat. Bona part de l'alumnat va marxar després cap a diferents punts on van prosseguir la protesta. Les mobilitzacions de l'alumnat van portar a diverses institucions universitàries a aturar o reorganitzar l'activitat docent prevista per a aquesta setmana.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.