10 | 12 | 2019

PER UNA POLÍTICA CLASSISTA, AL SERVEI DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES, CONSTRUÏM ESTRUCTURES DE PODER OBRER I POPULAR!

Les passades eleccions de diumenge ens deixen un panorama desolador per la classe obrera i els sectors populars. Tal i com el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) afirmava en anteriors comunicacions, les eleccions burgeses celebrades no aporten res beneficiós als interessos de la nostra classe, ans al contrari, suposen un nou escenari encara més fosc pel conjunt dels treballadors i treballadores del país.

Veiem com grans sectors de l’oligarquia i altres sectors burgesos decideixen apostar fort per l’ultra reaccionari (en la qüestió social) i ultra liberal (en matèria econòmica) partit d’extrema dreta VOX, substituint l’ascendent a l’abril Partit Ciudadanos. Efectivament, no només VOX ja és una realitat ferma arreu l’Estat, sinó que la reacció es consolida, s’estén, i el que és pitjor, es normalitza i es considera un actor més de la política democràtica. El capitalisme no té vergonya ni escrúpols: ens han instal·lat a la vida política al filo feixisme. Ja és la 3a força política. Totalment instal·lada, totalment acceptada. Amb finançament no només ja de les empreses i les capes mitges reaccionàries, sinó també comptarà amb un important finançament provinent dels càrrecs de Govern a Andalusia i dels seus, ni més ni menys, que 53 diputats i els senadors obtinguts, a banda de l’immens altaveu que tindran a les institucions i als mitjans de comunicació.

En tan sols 6 mesos, insistim, hem assistit al recanvi de C’s per VOX, cosa que ens mostra amb tota la seva cruesa com el capitalisme prepara la gestió de la nova fornada de reacció social, la involució democràtica, els temps convulsos que s’albiren amb la crisi estructural de l’Estat combinada amb una nova crisi econòmica que segurament, amb les receptes neoliberals que es van desplegant des de Barcelona, Madrid, Brussel·les, París, Berlín i Washington, provocaran la reacció de les classes treballadores i populars, que de nou, com el 2011, protestaran per les immenses retallades de drets socials i laborals que vindran.

Que ningú dubti del propòsit de la irrupció de VOX amb força: en un futur més o menys immediat, la burgesia -amb els sectors oligàrquics al capdavant- utilitzarà en cas necessari aquesta eina (VOX) per aixafar qualsevol intent de qüestionament de l’ordre marcat per la Constitució monàrquica i burgesa, de qualsevol directriu de la Unió Europea i l’OTAN. VOX és la reacció necessària en temps de crisi per sostenir l’estatus quo i garantir el poder dels grans banquers i empresaris que són al darrere de l’actual Estat i la UE.

Simptomàtic de la degradació ideològica de “l’esquerra”, aquesta paraula un significant cada cop més buit de contingut en aquests temps convulsos, era veure diumenge als representants dels diferents partits que es defineixen d’aquest espectre ideològic “lamentar”, “mostrar preocupació”…per l’ascens polític de VOX. Cap d’ells exigia la seva il·legalització! Demostrant el seu caràcter burgès o petitburgès, el més agosarat que es va dir va ser “que amb VOX no pot haver una democràcia plena”. En aquests paràmetres de decadència ètica-moral ens estem movent.

El pacte PSOE-Unidas Podemos i aliats no faran més que ser un gestoria útil als interessos de la UE dels monopolis. Seran els gestors que faran la feina bruta d’aplicar a l’Estat la bateria de receptes que el gran capital monopolista té previst anar introduint paulatinament: Llei del

Ferrocarril, (liberalització del servei), retallades de pensions i aplicació de la “motxilla austríaca”, noves reformes laborals (ja exigides per l’FMI), Llei Aragonès a Catalunya (ja a la fase final dels tràmits), etc, etc. Tot i que el preacord teòricament garanteix la defensa dels drets i dels sectors públics, també el govern grec de Syriza -molt més socialdemòcrata sobre el paper que aquest tàndem- era “una garantia de progrés contra els interessos de la Troika” i va acabar aplicant les retallades i privatitzacions més grans de la història recent grega, convertint-se en el lacai més fidel que ha tingut la UE. Ja no parlem que ambdues formacions, PSOE I Unidas Podemos, han renunciat a defensar la sobirania enfront la UE i l’FMI (és més, ho accepten amb delit).

Preocupant també és l’escenari, com no podia ser d’una altra forma a Catalunya. La correlació de forces és negativa per la classe obrera catalana. Tots els patriotes s’emboliquen a les seves respectives banderes, portant un debat emmetzinat, però cap dels actors promou la sortida republicana arreu l’Estat (que podria canviar la correlació de forces), la sobirania nacional respecte a la UE, l’FMI i l’OTAN, i ni tan sols, un Procés Constituent cap a la República.

El PCPC i la J-PCPC ens reafirmem en els nostres posicionaments: per desgràcia, analitzant des del materialisme dialèctic, constatem com les nostres previsions es van complint, i per tant, el paisatge que se’ns va dibuixant al final del camí és molt gris, amb clarobscurs i monstres (com va escriure Gramsci). La solució passa pel carrer. Mai unes eleccions han significat el triomf de la classe obrera. Mai unes urnes posades per la burgesia han significat avenços importants i significatius. Mai s’han conquerit drets votant. Mai ens hem fet il·lusions els treballadors i treballadores dipositant el paperet. Mai.

El PCPC denuncia el bombardeig de missatges dels partits dels sistema prometent millorar les nostres vides sense tocar als enemics del poble: el poder dels grans capitalistes. Només la nostra lluita contra la dictadura dels monopolis obrirà el camí cap a la victòria front al capitalisme. Sense revolució no hi ha canvi!!

Els i les comunistes del PCPC i la J-PCPC seguim afirmant que al sistema se’l combat amb lluita obrera i popular. Amb la participació decidida i sense recances als fronts de masses. Amb la intervenció a les Associacions de Veïns, als sindicats, als fronts estudiantils, a les organitzacions socials i polítiques, als comitès de barri, a les associacions antiimperialistes, als ateneus populars… amb directrius i polítiques de classe.

Passades aquestes noves eleccions seguirem treballant per acumular forces contra el règim del 78 (hereu del Franquisme) que sols es pot mantenir a base de repressió, empresonaments… Defensem el dret a l´autodeterminació apostant per un nou projecte històric per construir una República Socialista de caràcter Confederal (Unió voluntària de pobles i nacions lliures).

DAVANT LA SEVA CRISI DE PODER: PODER OBRER I POPULAR!

Comitè Electoral del PCPC i la J-PCPC, 12/11/2019

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.