Imprimeix
Categoria: Països Catalans

Situació política de les municipals ençà

Les eleccions municipals no han suposat un avenç significatiu per les candidatures d’esquerres, alternatives, republicanes i que qüestionen el règim del ‘78. Només ERC ha viscut un avenç clar. Catalunya en Comú, per la seva banda, ha obtingut uns resultats clarament dolents, maquillats, bàsicament, pel manteniment de l’Alcaldia de Barcelona (amb els vots de Manuel Valls). En efecte, Catalunya en Comú té menys presència municipal i menys regidors i regidores arreu del territori. Tampoc les CUP han avançat i la manca de temps no ha permès la consolidació i el creixement de les candidatures unitàries de les esquerres sobiranistes, exceptuant els casos de les candidatures de Sentmenat i Ripollet, que mantenen l’alcaldia.

Pel que fa a Barcelona, fem una valoració molt crítica dels pactes de Barcelona en Comú –organització a la que vam donar suport en les eleccions municipals– per mantenir l’alcaldia a qualsevol preu. El pacte amb el PSC-Units per Avançar (la formació on s’aplega l’extinta Unió Democràtica de Duran i Lleida), amb el suport imprescindible de Ciutadans-Valls, ha descartat la oportunitat d’una aliança republicana pels drets socials i nacionals a Barcelona. Més enllà dels errors comesos per ERC a Barcelona, creiem que Barcelona en Comú es va equivocar en apostar per una aliança de govern que limita les polítiques de transformació municipal i que, en els primers mesos de legislatura, s’ha caracteritzat per la criminalització de la pobresa, l’atac a les persones migrants i les polítiques repressives de seguretat.

El fracàs en la formació d’un govern progressista a l’Estat, que ha comportat unes noves eleccions el 10N, ha deixat palès que el PSOE volia un govern en solitari i en cap cas de coalició, un govern hegemònic per pactar les politiques de fons amb Cs i/o PP, amb el vist i plau de l’IBEX35 perquè no derogués cap de les lleis fetes durant el govern del PP i que en cap cas obrís la porta a una resolució política al conflicte entre Catalunya i l’Estat.

Les eleccions del 10N són la oportunitat d’acumular forces, al carrer i a les Corts, per assegurar que no retrocedim en una fase de recomposició del Règim que vol tancar el cicle de ruptura que es va iniciar al 15M i davant de l’escenari de nova recessió que pot comportar uns nous episodis de retallades de drets socials i llibertats. Ens trobem front a una batalla política de primer ordre en què caldrà mobilitzar sectors que podrien quedar-se a casa sense entendre la relació directa d’aqueta batalla electoral amb els interessos de les classes populars o que un Govern del PSOE amb el suport de Cs i/o PP pot ser el pitjor escenari per buscar una sortida dialogada a la crisi amb Catalunya. Al 10N, ens hi juguem molt.

Aquestes eleccions es donen en el marc d’una profunda crisi estructural del règim del ‘78. Aquest no és sostenible ni reformable, però té voluntat de sostenir-se a costa dels drets socials i nacionals. D’altra banda, els indicis d’involució social i democràtica són clars.

A Catalunya, d’altra banda, som molt crítics amb l’actuació del govern de la Generalitat. En primer lloc, exigim la destitució del conseller d’Interior, Miquel Buch, responsable polític de la brutal repressió dels Mossos tant contra el moviment sobiranista com contra els i les activistes antidesnonaments. Des del punt de vista nacional, el govern de Torra és un govern basat en el simbolisme i la gesticulació, lligat de mans i peus per la lluita per l’hegemonia de l’independentisme. Des del punt de vista social, aquest govern no ha fet res, ans al contrari, per millorar les condicions de vida de la classe treballadora: Llei Aragonès, manca de desplegament de la Renda Garantida, augment de les desigualtats socials, etc. Així, les classes populars segueixen pagant les conseqüències de la crisi. Des del punt de vista mediambiental, el govern es plega als interessos dels especuladors, com en el cas de Barcelona World o de Costa Brava. Per això, creiem en la necessitat de preparar social i políticament una alternativa: un govern que respongui als interessos de la majoria.

Font:

Esquerra Unida i Alternativa

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.