Imprimeix
Categoria: Espanya

Aquests dies estem veient i llegint moltes notícies sobre el confinament. Llegint molts informes de com actuar. S’han publicat molts reals decrets que pocs saben com aplicar. La inseguretat jurídica i les contradiccions entre administracions que estem veient, no tenen cap precedent.

Hem vist com ens deneguen permisos sindicals. També han denegat baixes mèdiques a personal de risc. Mentrestant, a l’empresa privada, l’empresari que no para la producció amb excuses i invencions diverses, ningú els sanciona.

Hi ha empreses que utilitzen el paraigua de les comandes en línia. Altres a les exportacions o que tenen feines a mig procés. Hi ha qui s’inventa l’essencialitat de la seva activitat davant d’uns treballadors que no tenen les eines per obligar a l’empresari a tancar.

El llistat d’activitats essencials regulades en el Real Decret 10/2020 no ha aportat gaires garanties reals. Hi ha activitat industrial que es nega a col·laborar a aturar la crisi sanitària, i que mantenen les seves instal·lacions obertes, amb els consegüents possibles riscos de contagi. La seva negligència (que els hi aportarà beneficis econòmics) omplirà els nostres centres hospitalaris amb infectats dia a dia. La manca de control del compliment dels Reals Decrets atorga impunitat a les mercantils que han decidit no cessar l’activitat.

Cal recordar que les funcions de la Inspecció de Treball és, entre d’altres, la prevenció de riscos laborals que inclou vetllar pel compliment de la normativa que incideixi en les condicions de treball. També ostenta l’exercici de les funcions d’investigació d’accidents de treball i de malalties professionals.

En condicions normals, les persones treballadores tenien el dret de denunciar davant la Inspecció de Treball qualsevol mena d’abús de l’empresa on treballava. Aquest abús podia ser des d’una situació d’assetjament laboral, a l’incompliment de l’abonament del salari, cotitzacions fraudulentes, falta de mesures de seguretat, falta de descans en la jornada laboral i un llarg etcètera de perjudicis que podien ser causats per empreses més preocupades pels beneficis en els balanços anuals que no pas en la salut de les persones que tenien contractades. Fins i tot, teníem el dret a la paralització de l’activitat productiva per «risc greu i imminent» regulat a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que atorgava la decisió al comitè d’empresa o als mateixos treballadors (complint certs requisits) si l’empresari no ho feia.

Però amb l’arribada de la Covid-19 i de l’Estat d’Alarma, els drets de les persones treballadores han quedat en segon terme. Entre les recentralitzacions que s’han produït, en data 19 de març de 2020 la Inspecció de Treball aclaria que el risc de contagi del coronavirus forma part de l’emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19 a escala nacional i internacional, i que des d’aquest punt de vista, s’ha de tenir en compte que en els casos en què aquest risc no deriva del mateix treball, ni de la naturalesa de l’activitat en les empreses i centres de treball, no es pot considerar que sigui un risc laboral sinó que estem davant un risc que es produeixi el contagi d’una malaltia infecciosa en l’entorn laboral, és a dir, que afecta la salut pública en general.

I, d’acord amb aquesta premissa –no és un risc laboral sinó un risc de contagi en l’entorn laboral— el Real Decret que decretava l’Estat d’Alarma atribueix la competència per l’adopció de mesures preventives sanitàries al Ministre de Sanitat (Sr. Salvador Illa) a qui li atorga la potestat d’adoptar mesures de tancament preventiu de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries o la suspensió de l’exercici d’activitats. Usurpant, d’aquesta manera, a la Inspecció de Treball la facultat de paralitzar treballs, tasques o activitats per risc greu i imminent si s’apreciés l’existència de risc d’exposició i de contagi per incompliment de les mesures preventives acordades pel Ministeri de Sanitat.

Aquest canvi competencial ha deixat desemparades a les persones treballadores. Aquesta decisió suposa un greu retrocés en la protecció dels drets dels treballadors i treballadores, i un perill per la seva salut. Considerem que és del tot contrària a l’esperit de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i deixa molts dubtes de com procedir a partir d’ara quan les empreses incompleixin les mesures de prevenció de riscos que haurien de tenir davant l’aparició de qualsevol agent biològic.

Amb aquest canvi competencial ens trobem que les persones no saben on han d’acudir per a denunciar els greuges que les empreses on treballen estan cometent.

Tenim la certesa de, com a mínim quatre empreses no essencials que estan treballant en tasques no essencials. El sindicat ha posat la corresponent denúncia davant la Inspecció de Treball a Catalunya. També, tenint en compte la recentralització, ha denunciat davant la Inspección de Trabajo directament a través del web del Ministerio. I també, trucant al 112 on se’ns ha confirmat que aquestes empreses no poden romandre obertes perquè la seva activitat no consta en l’Annex del RD 10/2020 i que passarien la incidència als Mossos. També s’ha trucat directament als Mossos d’Esquadra.

Fa tres dies que s’estan realitzant aquestes gestions perquè ningú –ni inspectors de treball, ni de salut ni mossos ni cap altre cos— s’hagi personat a les instal·lacions d’aquestes empreses a comprovar els fets i a aixecar l’expedient sancionador corresponent.

Mentrestant, llegim al web de la Moncloa: "Cent detinguts i 10.338 denunciats aquest diumenge per part de Policia Nacional i Guàrdia Civil per vulnerar les normes de confinament".

Cap de les forces de seguretat no està patrullant pels polígons industrials per vetllar que les empreses estiguin complint amb la normativa vigent. Tampoc no estan vetllant perquè les empreses obertes perquè sí que són considerades essencials o, subministren material a empreses essencials estiguin complint amb les distàncies i mesures de seguretat reglamentaries per a la prevenció del contagi del coronavirus.

Amb una mica d’empatia, totes nosaltres seríem capaces d’entendre el perquè algú que viu en un pis massa petit, o massa fosc, o massa sol, necessita sortir del confinament. Se’ns fa molt més difícil entendre el perquè una empresa no compleix amb el tancament requerit i, per què, cap autoritat vetlla per aquests tancaments. Com també se’ns fa molt difícil entendre com algú pot fer treballar a les persones de serveis o indústries essencials sense facilitar-los les proteccions necessàries per a prevenir qualsevol risc de contagi.

L’obligació de la Inspecció de Treball és exercir la vigilància del compliment de les normes d’ordre social i exigir-ne les responsabilitats pertinents. No compartim les motivacions que han dut al Govern Espanyol a usurpar aquestes competències per autoatribuir-se-les i, automàticament, deixar d’exercir-les.

Gerard Güell, Secretari General CGT Alt Camp i Conca de Barberà
Montse Aumatell, advocada

Font:

Confederació General del Treball

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.