22 | 10 | 2019

cupDenunciem la criminalització de la dissidència, la construcció de relats ficticis i la voluntat d’inocular la por entre la població. Quan queden pocs dies pel segon aniversari de l’1O i la més que problable publicació de les sentències del judici del Tribunal Suprem, l’Estat espanyol torna a treure’s la careta i mostrar la seva autèntica columna vertebral: la negació de drets.

Avui més que mai subratllem que renunciar a objectius polítics no ens allunya de la repressió. És per això que fem una crida a la mobilització: solidària contra la repressió, però també activa i a l’ofensiva en defensa dels nostres drets. Avançar és l’única manera de no retrocedir.

Foto: realitatFoto: realitatNou persones vinculades als CDR han estat detingudes aquest 23 de setembre a diversos indrets del Vallès Occidental i Oriental i de la comarca d'Osona, acusades de terrorisme. Amb aquestes detencions, l'Estat incrementa la repressió sobre el moviment sobiranista a pocs dies de l'aniversari de l'1 d'octubre i de la sentència del judici als Presos Polítics catalans.

La Fiscalia ha assegurat en una nota tenir la "certesa" que els detinguts pretenien atemptar entre l'1 d'octubre i la data en què es produeixi la sentència sobre el procés independentista català que va tenir lloc a la tardor de 2017, ques'espera que sigui aviat. El Ministeri públic explica en el comunicat, el títol és 'Neutralització acció i grup terrorista d'índole secessionista català', que amb aquestes detencions s'ha pretès "avortar" uns "projectes terroristes amb fins secessionistes" que podrien haver causat "danys irreparables a causa de l'avançat dels preparatius", segons informava Europa Press.

El 8 de Març (23 de Febrer segons el calendari de l'imperi Rus de l'època) dia internacional de la dona, dones obreres van sortir a manifestar-se pels carrers de Petrograd al crit de, "Volem Pa i a baix el zar" donant "el tret de sortida" a la que seria coneguda com la Revolució de Febrer a Rússia. Més de 90.000 obreres i obrers van participar en aquella manifestació aquell dia. Des d'un bon començament es va veure que les dones jugarien un paper destacable en aquella insurrecció popular contra l'autocràcia. De fet, aquest paper va agafar tota la seva rellevància després de la Revolució Bolxevic d'Octubre, quan es va proclamar la igualtat absoluta entre els homes i les dones respecte als drets civils a la República Soviètica de Rússia i totes les altres Repúbliques que conformarien l'URSS. Com va dir Lenin, "El Proletariat no podrà arribar a emancipar-se completament sense haver conquistat la llibertat completa per les dones."

La majoria del Parlament Europeu va aprovar, el passat 19 de setembre, una resolució que constitueix una nova peça en l'estratègia de revisionisme històric promogut per la Unió Europea. El text aprovat promou la visió més reaccionària i falsificacions sobre la història contemporània, en una deplorable i contínua temptativa d'equiparar feixisme i comunisme, minimitzant i justificant els crims del nazi-feixisme i silenciant la connivència de les grans potències – com el Regne Unit o França- que van obrir el camí a l'inici de la Segona Guerra Mundial, amb l'esperança d'empènyer les hordes nazis contra l'URSS, amb uns immensos costos humans i materials per a la Unió Soviètica, que cap altre país va suportar.

Aquests dies ha començat la setmana de lluita contra el canvi climàtic, contra l’emissió de gasos hivernacle a l’atmosfera i en definitiva contra la destrucció constant d’aquest, el nostre planeta, la terra. Les protestes finalitzaran amb una gran mobilització a escala global el pròxim 27 de setembre, que esperem que sigui un clam clar contra la bogeria autodestructiva en la qual el capitalisme global ens té abocats. Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, volem apuntar diverses consideracions sobre el tema.

No podem deixar que les empreses que fa anys que contaminen i destrueixen el planeta, ara liderin la «revolució verda». Els cotxes híbrids, els mòbils i les apps Eco, les elèctriques sostenibles, són la falàcia del capitalisme verd, no són la solució. No es pot créixer il·limitadament en un planeta finit, això és el que no volen acceptar. És el que es coneix com a greenwashing o el rentat de cara del capitalisme verd.

Avui ens hem despertat amb la fortor d’un nou muntatge policial embrutant l’aire. La Guàrdia Civil ha realitzat, fins el moment, 9 detencions sota el qualificatiu de ‘preparació d’actes terroristes’ seguint un guió que recorda inevitablement altres operacions semblants. Els noms es succeeixen: Dixan, Pandora, Piñata, Ice i un llarg etcètera on l’objectiu a criminalitzar és exposat davant els mitjans, amb ‘proves’ construïdes, ridícules o directament inexistents que queden en la retina de la població per legitimar la posterior repressió o l’extensió de la por a l’estat.

D’aquest tipus de cerimònies d’expiació participen tots els cossos repressius, Guàrdia Civil, Mossos d’esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Urbana. Depenent del moment que li convingui al poder, una vegada ens toca als i les llibertàries, altres a independentistes, musulmans o manters.

TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

El passat dissabte 14 de setembre a les 18h, els comunistes del PCPC i la Joventut-PCPC (J-PCPC) organitzats a la cèl·lula del Vallès Oriental i Occidental, vam celebrar al local Anònims la nostra jornada de presentació pública, consistent en el passi de la pel·lícula “El joven Karl Marx” i un posterior debat amb el públic assistent sobre la necessitat (o no) d’organitzar-se al Partit Comunista.

Abans semblava que fos una paraula proscrita. En canvi ara, “presos polítics” (curiosament no es diu massa “preses polítiques”) ho sentim cada dia vàries vegades. A través d’alguns mitjans, tertúlia rere tertúlia, s’està creant un cert consens entorn la paraula i, ja sigui per simpatia o per antipatia, es vincula a 8 persones molt específiques. Ja sabeu de què parlo.

En aquesta conjuntura, nosaltres els i les llibertàries tenim una situació molt complexa. Per una banda, ens sentim empesos a denunciar la brutalitat de l’Estat. Sempre ho hem fet, independentment de l’adjectiu que acompanyés a aquest estat (català, espanyol o el que fos). Per l’altra, és innegable que no podem veure com a propers ni amb simpatia polítics que en el passat ens han reprimit directament, ens han privatitzat els serveis públics i, en definitiva, han sigut instruments de l’estat capitalista. Mala peça al teler, és innegable. Però en la mesura en que no tenim la capacitat de modelar la realitat al nostre gust (ja voldríem), és inevitable que constantment ens haguem d’anar movent en situacions incòmodes i on és difícil posicionar-nos-hi sense cap contradicció. Això no és nou, ens ha passat reiteradament i penso que sempre és sa intentar analitzar pausadament on ens trobem i debatre com mirem de respondre a aquesta realitat. Perquè, en definitiva, volem ser part d’aquesta realitat i canviar-la. El contrari seria com ser figures d’un museu de cera, pulcres però immòbils i inservibles. Miro, doncs, de compartir algunes reflexions pensant en un futur proper.

Demà dijous 19 de setembre els investigadors en formació de la Universitat de Barcelona estan cridats a la vaga, enregistrada per la COS UB i la CGT, per reclamar l’aplicació de l’EPIF.  La Universitat de Barcelona es nega a aplicar la prorroga del quart any sobre figures precaritzades amb poques perspectives de futur i que acumulen endarreriments salarials des del març. En aquest sentit en adherim a totes les demandes que l’assemblea de doctorands en lluita reclama, i exigim a la Universitat de Barcelona que compleixi les seves obligacions.

Les forces sobiranistes progressistes van presentar ahir, 17 de setembre, al Col·legi de Periodistes la Convenció Republicana que se celebrarà el 14 de desembre d'enguany amb l'objectiu de teixir una estratègia unitària per als propers anys. Entre els partits polítics i les entitats social que han confirmat la seva participació a la convenció, hi destaquen: MES-Moviment d'Esquerres, Poble Lliure, ERC, Sobiranistes, Òmnium Cultural, EUiA, Avancem, Pirates, Som Alternativa, Comunistes de Catalunya, L'Aurora, La Crida, Acord d'Esquerres per la República Catalana, Acció per la República, Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i la Fundació l'Alternativa.

El control econòmic al que els equips d’atenció primària (EAP) estem sotmesos és pervers. Amb la complicitat dels grans sindicats i l’excusa de l’estafa anomenada crisi la directiva de l’ICS aplica sobre les treballadores eines de control amb criteris purament economicistes. Així mateix malgrat estar demostrat que els incentius econòmics no tenen un efecte motivador en les professions sanitàries ens prometen complements salarials si complim al cap de l’any determitats indicadors.

Un cas concret per entendre el drama del xantatge: la setmana passada un EAP de Barcelona va rebre la notícia que se li ordenava prescindir de 9 treballadores per haver fet una «mala gestió». Analitzat el cas podem afirmar que aquesta “mala gestió” ha estat “haver gastat més diners dels assignats” en contractar personal substitut.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.