Dilluns, 10. Desembre 2018

A Catalunya, l’IPC interanual de l’agost se situa en el 2,2%, una dècima per sota de l’IPC anterior i al mateix nivell que l’indicador estatal (2,2%). Aquesta tendència inflacionista es deu a l’acceleració dels preus de l’energia (electricitat i combustibles). Els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (5,4%), la vivenda (4,2%), les comunicacions (2,4%), els aliments i begudes no alcohòliques (2,0%), les begudes alcohòliques i tabac (2,0%) i els hotels,cafès i restaurants (1,4%). Només l’oci i la cultura ha vist caure els preus (-0,9%).

En termes mensuals, l'IPC a Catalunya és del 0,2%, encara influenciat per la caiguda dels preus del vestit i el calçat per les rebaixes (-1,3%). A l’agost, ha hagut certa contenció general de preus, si bé la vivenda i el transport s’han continuat encarint.

A nivell estatal, l'IPC interanual de l’agost es manté en el 2,2%, el mateix índex del mes anterior, essent els grups més inflacionaris el transport (5,2%), la vivenda (4,3%), aliments i begudes no alcohòliques (2,0%) i hotels, cafès i restaurants (1,8%).

Pel que fa a la taxa de variació mensual del IPC, aquesta baixa sis dècimes, fins el 0,1%, per l’efecte de les rebaixes del vestit i el calçat (-1,2%). Per altra banda, pugen els preus de l’oci i de la cultura (0,7%), de vivenda (0,6%) i hotels, cafès i restaurants (0,2%).

La inflació subjacent estatal, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau una dècima i se situa en el 0,8%.

L’IPCH espanyol se situa en el 2,2%, després de baixar una dècima, i per tant es manté per sobre de l’índex dels països de la Unió Monetària (2,0%).

CCOO considera que:

• El preu de l’electricitat ha tornat a pujar per cinquè mes consecutiu. A l’agost es va assolir el preu anual més elevat (70,99€ el megavat per hora, mentre que a l’agost del 2017 el preu màxim que es va pagar va ser de 53,28€). Una gran part d’aquesta pujada es deu al sistema de fixació de preus i a la deficient política energètica del país.

• Aquest increment dels preus elèctrics suposa:

¿ Un augment de l’Índex de preus generals de consum i, conseqüentment, una caiguda de la capacitat de compra i la renda disponible de les classes treballadora i populars. A més a més, s’hi suma que el progressiu increment dels preus dels carburants està encarint el major bé bàsic, com és l’alimentació no elaborada (amb encariments del 3,8% al maig, 4,8% al juny, 3,3% juliol i del 2,0% a l’agost).

¿ Una pèrdua de la competitivitat empresarial del país i la conseqüent caiguda de les exportacions, tenint en compte que el nostre model de competitivitat es recolza més en els baixos costos que en l’alt valor afegit. Si bé vam començar l’any amb increments dels preus energètics al voltant de l’1,8% al febrer, la inflació energètica s’ha anat accelerant i al juliol va pujar fins l’11,4%.En aquest sentit, l’increment dels costos energètics està anul•lant els guanys de competitivitat aconseguits amb la devaluació salarial.

¿ Un fre al creixement i, davant l’augment inflacionari, un increment dels tipus d’interès.

¿ Un augment del cost de les importacions d’energia fòssil i, per tant, un empitjorament de la balança comercial, doncs el país és altament dependent energèticament (el dèficit energètic a Espanya es va incrementar un 25% al 2017). La dependència energètica de Catalunya és del 97% (tenint en compte la dependència de l'urani de l'energia nuclear), mentre que a Espanya la dependència energètica és de prop del 75%.

CCOO reclama:

• Una política energètica del país que estigui al servei de les necessitats de la ciutadania i del teixit empresarial, i no que obeeix als interessos corporatius i privats, tal com passa en l’actualitat.

• Una auditoria del conjunt del sistema elèctric en la que s’avaluï el sistema de fixació de preus i els costos fixes i variables, a fi de incrementar la seva transparència i eficiència.

• Una transició més ràpida i efectiva cap a un model basat en energies renovables: de producció autòctona, neta i sostenible per al mediambient, a més a més de generadora de nous llocs de treball.

• La millora de l’abonament social per eradicar la pobresa energètica.

• Un model de competitivitat basat en l’alt valor afegit (que és menys depenent de les fluctuacions dels preus de costos energètics) i posar fi a la política de devaluació salarial.

• Increments salarials per sobre de la inflació per recuperar la pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores.

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.