Imprimeix
Categoria: Europa

La majoria del Parlament Europeu va aprovar, el passat 19 de setembre, una resolució que constitueix una nova peça en l'estratègia de revisionisme històric promogut per la Unió Europea. El text aprovat promou la visió més reaccionària i falsificacions sobre la història contemporània, en una deplorable i contínua temptativa d'equiparar feixisme i comunisme, minimitzant i justificant els crims del nazi-feixisme i silenciant la connivència de les grans potències – com el Regne Unit o França- que van obrir el camí a l'inici de la Segona Guerra Mundial, amb l'esperança d'empènyer les hordes nazis contra l'URSS, amb uns immensos costos humans i materials per a la Unió Soviètica, que cap altre país va suportar.

Centrant aquesta equiparació en el context del Pacte Ribbentrop-Molotov, amagant el seu context històric, la resolució adoptada per la majoria del Parlament Europeu obvia l'actuació tolerant i còmplice de les grans potències capitalistes en l'ascens del feixisme en diversos països europeus, motivats pel combat contra l'ideal comunista i les conquestes econòmiques i socials obtingudes pels treballadors i el poble de la Unió Soviètica, que encoratjaven la lluita i les aspiracions de la classe treballadora i dels pobles de tota Europa.

Així s'entén la intencional absència de referències a la resolució adoptada per la majoria del Parlament Europeu sobre el Pacte de Concòrdia i Cooperació, del 15 de juliol de 1933, signat entre el Regne Unit, França, Alemany i Itàlia, que va obrir el camí al rearmament de l'Alemanya nazi; o el suport militar de Hitler i Mussolini a Franco i al cop feixista que va conduir a la Guerra Civil a Espanya; o la Conferència de Munic, de la que resultaria el tractat amb el mateix nom, signat el 30 de setembre de 1938 entre Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit, per al desmembrament de Txecoslovàquia, ocupada per l'exèrcit nazi, amb parts del seu territori ocupat per Polònia i Hongria. O el sabotatge dels governs francès i anglès als esforços per negociar un pacte d'assistència mútua entre els seus països i l'URSS, que impedís una Segona Guerra Mundial, fomentant l'expectativa d'un conflicte germànic-soviètic.

La resolució adoptada no només oculta els tractes dels grans monopolis alemanys amb Hitler, sinó que a més intenta amagar la contribució decisiva del moviment comunista i de la Unió Soviètica per la derrota del nazi-feixisme i per la llibertat dels pobles sota el jou colonial després de la Segona Guerra Mundial. Una resolució que intenta, igualment, silenciar el paper dels comunistes en l'alliberament dels pobles oprimits pel feixisme, com va ocórrer a Portugal, i el paper que van tenir i tenen en l'avenç de la conquista de drets democràtics -polítics, econòmics, socials i culturals- de la classe treballadora i dels pobles.
Aquesta resolució comporta un element més que no pot ser ignorat: pretén obrir el camí per intensificar i generalitzar la persecució i la prohibició de partits comunistes, i per inèrcia d'altres forces progressistes i del moviment sindical, com ve passat, amb la complicitat de la UE i de l'OTAN, en diversos Estats-membre -com a Lituana, Estònia, Letònia o Polònia, entre d'altres – on al mateix temps que la rehabilitació i l'elogi històric del feixisme i de la glorificació dels col·laboracionistes, es destrueixen monuments de la resistència antifeixista, incloent-hi de l'Exèrcit Roig, es fomenta la xenofòbia i el racisme, i es promouen forces de caràcter feixista.

El revisionisme històric replica posicionaments anteriors de la UE, entitat que, pretenent donar al món lliçons de "democràcia" i "drets humans", promou un retrocés de dimensió civilitzadora, atacant drets socials i laborals, la sobirania nacional i la democràcia. Una entitat que està al servei del gran capital i de les grans potències, i en la qual s'estan desenvolupant tendències i pràctiques repressives de limitació de drets i llibertats fonaments, així com militaristes. Polítiques que estan, com en el passat, en l'origen del creixement de les forces d'extrema-dret i de naturalesa feixista.

Font: gabinet de premsa dels eurodiputats del PCP

Font:

realitat

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.