El FC Sankt Pauli, conegut des de fa anys com a “Die Kiezkicker” (els futbolistes del barri), es va fundar de manera oficial el 15 de maig de 1910, tot i que de manera informal i esporàdica portava des del 1899. Vesteix amb samarreta marró, pantalons blancs i mitges marrons. Pren el nom del barri del port d’Hamburg, un barri de tradició obrera i amb la coneguda com a “milla del pecat” del carrer Reeperbahn. El barri que va veure fer-se famosos a The Beatles. Una de les frases de John Lennon, que decora l’aeroport d’Hamburg, diu: “vaig néixer a Liverpool, però vaig créixer a Hamburg”.

Fins als anys 80 era un club més del nord d’Alemanya, habitual de les lligues inferiors sense cap mena de mèrit destacable. De fet, la seva primera participació a la Bundeslliga va ser l’any 1977, baixant a segona la següent temporada. Des de llavors ha jugat set temporades a la divisió d’honor alemanya, baixant gairebé sempre de manera immediata. La seva millor classificació ha estat un desè lloc a la Bundesliga la temporada 1988/89.

El gran canvi va ser durant els anys 80, produït per l’acostament de fans de l’etern rival, el HSV, al qual havien abandonat per la proliferació de nazis a les seves grades. A aquest grup, se li van afegir punks i okupes que llavors poblaven la Hafenstrasse, que decideixen anar al futbol i fer seva una grada de Millerntor per recolzar a l’equip del barri. A poc a poc, van anar aconseguint fer-se un forat a les grades, malgrat l'oposició inicial de molts dels habituals a l’estadi, i fer fora els aficionats feixistes que hi havia al vell Millerntor.

D’aquelles incursions punks, potser una de les persones més llegendàries és Doc Mabuse, que un dia anant cap a l’estadi, va decidir comprar una bandera pirata i dur-la. Fent-la onejar durant els partits, va crear, sense voler, el distintiu més famós del futbol mundial. La marca icònica del FCSP. Una bandera, però, que ja tenia alguna presència al districte, doncs estem parlant del barri on els pirates d’Hamburg es refugiaven després de tornar a port, però que mai havia entrat al camp fins llavors.

Aquella gent va anar canviant el color de les graderies i omplint-les d’ideologia d’esquerres i alternativa, fins al punt que van aconseguir fer-se amb el control de les mateixes i, per tant, crear una nova escena fan al FCSP. Aquesta escena va aconseguir canviar el club de dalt a baix. Van aconseguir que fos el primer club alemany que va prohibir la ideologia de dretes i les manifestacions nacionalistes a les seves grades. Van fer que fos el primer club del món en declarar-se, als seus estatuts, com a antifeixista, antiracista i antisexista, l’any 1991. Totes aquestes accions, comandades pel Fanladen (fundat l’any 1991), organització que aglutina a totes les penyes del FC St. Pauli, van aconseguir que es passés de tenir una assistència d’uns 1.600 espectadors a més de 20.000 a finals dels 90, convertint-lo en un club de culte.

Una altra figura mítica del club durant aquells anys, i que va ajudar a convertir el club en el què és, va ser Volker Ippig, el porter del primer equip entre 1981 i 1983, i en una segona etapa del 1986 al 1992. Era un jugador diferent del que ens té acostumats l’esport professional. Mai va amagar les seves idees d’esquerres, anava a entrenar en bicicleta o colant-se a l’autobús, sempre saltava al camp amb el puny aixecat... Va protagonitzar dues famoses escapades, la primera l’any 1983 en què abandona el club sense avisar per anar a treballar a una residència d’infants discapacitats, i la segona, amb permís del club, per anar a Nicaragua com a brigadista l’any 1985. Allà participà en la construcció d’un hospital i quan va tornar a Hamburg, va tornar canviat. Aquella experiència l’havia marcat, va anar a viure a les cases ocupades de la Hafenstrasse, i va aconseguir tornar a ser el porter titular de l’equip del 1986 al 1988, vivint un ascens a primera la temporada 1987-88. Va rebutjar les ofertes que li arribaren per canviar d’aires i prosperar, ell era un enamorat del Millerntor-Stadion, per ell el St. Pauli era quelcom especial i veure a la gent del barri orgullosa del seu club, l’omplia. Es va retirar al final de la temporada 1990-91, amb 29 anys, per una lesió d’esquena. Va tornar al club per fer d’entrenador de porters de l’any 1999 al 2003. L’any 2008 després de diverses experiències en banquetes de diferents clubs de categories inferiors, i de fracassar amb la seva escola de porters, es va posar a treballar al port d’Hamburg.

L’any 2002 l’afició de Millerntor va protagonitzar una sonada campanya per retirar la publicitat de la revista Maxim per l’ús sexista de les dones als seus anuncis, aconseguint el seu objectiu i fent de l’estadi un lloc millor.

El 2005 el FCSP va fer una estada hivernal a Cuba, ja que a Alemanya la lliga s’atura abans de nadal fins a mitjans de gener a causa de les nevades i les baixes temperatures habituals. Fruit d’aquella estada d’hivern i del que van viure i veure a Cuba, el jugador Benjamin Adrion va prendre consciència de la situació i va decidir fundar una ONG que es diu Viva Con Agua que ajuda a dur aigua potable a tot el planeta. L’any 2007 es va inaugurar la “Südkurve” (gol sud) de Millerntor amb un partit en què el rival convidat va ser la selecció de Cuba, que va ser derrotada pels amfitrions per 7-0.

Altre jugador mític ha estat Deniz Naki, alemany d'origen kurd que va ser jutjat, i absolt, el novembre del 2016 per terrorisme per haver criticat a les xarxes socials al govern turc per les seves accions contra el PKK. Naki es va convertir en un ídol a Millerntor quan en un partit contra el Hansa Rostock, un dels grans rivals ideològics del FCSP, va celebrar el gol de la victòria a Rostock anant al córner i fent el gest de tallar el coll als ultres de l’equip local, coneguts per ser d’ideologia neonazi.

Va tenir d’entrenador dels anys 2014 al 2017, a Ewald Lienen, que durant la seva etapa de jugador va ser conegut pel malnom de Lenin per les seves idees esquerranoses i perquè va ser fundador del sindicat de futbolistes alemanys, tot i que sempre va dir que ell no era un comunista ortodox, que era més aviat un pacifista d’esquerres. Des del 2017 és el Director Tècnic del FC St. Pauli i col·labora en nombroses campanyes de contingut social, així com ha participat en manifestacions.

El club, dels anys 2002 al 2010, va estar presidit per Corny Littmann, un empresari teatral del barri, i que va ser el primer president d’un club de futbol europeu declarat obertament gai. Ell va salvar al club de la fallida el 2003.

L’any 2015 el club va participar i promoure la campanya Refugees Welcome a Hamburg, integrant de manera oficial el 2016 a l’estructura esportiva al FC Lampedusa, un equip format per refugiats, creat i entrenat per dues ex-jugadores del femení del FC St. Pauli, que ajuda a la integració d’aquestes persones i promou campanyes solidàries.

Els fans del club participen i organitzen tota mena d’activitats solidàries al barri i formen part del seu teixit associatiu. Tanmateix hi són presents en diverses organitzacions i agrupacions de fans alemanys que lluiten contra la intolerància i promouen la diversitat en el món de l’esport. Des del 2004 organitzen un torneig antiracista, on participen equips aficionats de penyes del club i d’altres (l’Antira Turnier).

Les grades de Millerntor estan decorades pels mateixos fans i plenes de lemes que fan honor a la seva ideologia. Tot un plaer visitar-lo buit, i encara més en dia de partit per viure l’ambient difícil d’explicar que es viu allà. Tothom que hi va, s’enamora. Quan veus cantar tot l’estadi “Das Herz von Sankt Pauli” (el cor de St. Pauli, en la versió de Phantastix & Elf) abans del partit, quan surten al camp als jugadors sota el Hells Bells d’AC/DC, quan sona Song 2 de Blur quan els locals marquen. Encara que les 29.546 localitats estan sempre exhaurides i és gairebé impossible trobar entrades, és una experiència que s’ha de viure.

Si t’agrada el rock, el FCSP és el teu club idoni, sempre lligat a grups de diferents estils de l’escena musical, tot i que principalment bandes punk i rockeres. Actualment tenen a l’Estadi una escola de música, una mena de School of Rock, per a nens refugiats.

Tots aquests fets, a part de molts més que es queden fora, fan del Fussball Club Sankt Pauli un club diferent.
Com diuen els seus fans “Sankt Pauli ist die einzige möglichkeit” (Sankt Pauli és l’única opció)
Keine Fussball den Faschisten!!

FC Sankt Pauli Fanclub

Font:

realitat

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.