Tres representants d'Esquerra Unida (el secretari executiu d'àrea interna i organització, Adolfo Barrena; la secretària executiva de comunicació, Clara Alonso; i el secretari d'Organització d'Andalusia, Antonio Valero) han mantingut aquest matí una reunió a la seu de Podemos amb dos representants d'aquesta formació (Sergio Pascual i Carolina Bescansa). La trobada -ha començat a les 13.00 hores i ha acabat a les 14.15 hores- s'ha desenvolupat en un clima de cordialitat i tenia com a objectiu abordar els reptes que enfronta la constitució d'una candidatura unitària de cara a les eleccions generals de 2015.
La portaveu d'Esquerra Unida al Parlament Europeu, Marina Albiol, ha instat tots els eurodiputats a abandonar l'hemicicle durant el discurs que demà dimecres donarà Felip de Borbó en el ple d'Estrasburg, ja que es tracta de la visita d'un cap d' Estat que "no ha estat escollit democràticament".
Manifestació de suport als vaguistes de Poblenou encausats. Foto: EUiAEUiA vol expressar, un cop més, el seu suport als 4 vaguistes d’un piquet del 29-M a qui el Govern d’Artur Mas reclama una pena de 3 anys de presó i 18 mesos de multa, al judici que ha començat avui dia 5 d’octubre a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
Els fets van transcórrer durant la vaga general del 29-M als carrers del Poblenou. Un piquet informatiu d’activistes dels moviments socials van anar informant als establiments que estaven oberts al públic sobre perquè s’havia convocat la vaga i traslladant-los la necessitat de que fos recolzada per tothom. Els antidisturbis van carregar amb contundència contra els membres del piquet, al·legant que s’estava tallant la circulació amb un greu risc pels conductors. El resultat va ser dues persones detingudes i una identificada. El dia següent, es va detenir una altra persona que anava pel carrer. El mateix jutjat del Cas 4-F va obrir diligències contra els vaguistes i la Fiscalia va sol·licitar 2 anys de presó. Però la Generalitat es va personar com a acusació particular elevant la petició de pena a 3 anys de presó i multa de 18 mesos. Les proves demostren les contradiccions a les acusacions, així com la manipulació de la valoració dels danys que diuen que s’han comés.
Neus Català. Foto: EUiA»Sempre vaig lluitar per la vida«. Amb aquestes sis paraules, senzilles i alhora plenes de vigor i resistència, acostuma a referir-se Neus Català als catorze mesos i tres dies que va passar al camp de l’horror de Ravensbrück, on hi arribà com a presonera del règim nazi el 3 de febrer de 1944. Però esdevenir el número 27.534 no va fer desaparèixer ni una engruna de la seva persistent tenacitat. »Encara que moríssim allí hauríem lluitat«, assenyala com a mostra d'una inherent rebel·lia. Un persistent amor per la vida que l’ha acompanyat al llarg de la seva biografia fins a complir, avui 6 d’octubre del 2015, cent anys.
Comunistes de Catalunya valorem el resultat de les eleccions del 27 de setembre de manera negativa per als interessos de la classe treballadora però també considerem que el context polític posterior a aquestes eleccions ha deixat assentades les bases d'un nou cicle polític.
Anàlisi dels resultats del 27s
Comunistes de Catalunya reconeixem que les candidatures partidàries de la independència unilateral han assolit una victòria important, però no han aconseguit superar el 50% dels vots, per la qual cosa no disposen de l'impuls necessari per a continuar el procés en els termes proposats. Així mateix, el resultat conjunt dels partits explícitament espanyolistes o unionistes (Ciutadans, PP i PSC) estableix una nova correlació de forces més enfrontada però menys favorable a l'independentisme, que ara té al davant l'oposició explícita de més d'una tercera part de la població. L'extremisme patriòtic, l'agitació de la por, els plantejaments maximalistes i l'agressiva campanya realitzada des d'alguns sectors dificulten qualsevol consens majoritari.
El grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot s’ha reunit avui per primera vegada després de les eleccions del 27S i ha acordat la línia política que seguiran els propers mesos: rescat social per fer front a l’emergència que pateix Catalunya i l’inici d’un procés constituent. “Serem una oposició d’esquerres propositiva”, ha explicat el número 1 de la candidatura, Lluís Rabell, que ha situat els elements cabdals per a la política d’emergència basats en la solidaritat, el treball i els drets.
El passat diumenge, 27 de setembre, els i les catalanes hem estat cridats a votar en unes eleccions al Parlament de Catalunya plantejades en clau plebiscitàries pel conjunt de forçes independentistes.
El resultats d’aquestes, més enllà del recompte de vots, i les declaracions del dia següent han demostrat que l’aposta del bloc dominant de la burgesia catalana per assolir un Estat propi dins de la Unió Europea és forta i clara. El Parlament de Catalunya, en poc més de tres anys, ha passat de ser una institució amb una majòria de membres pel dret a decidir a una majòria per la independència.
Imatge: realitatEl portal comunista català »realitat« analitza els resultats de les elecciones catalanes d'ahir:
Les eleccions de 2015 han aconseguit tenir un caràcter inequívocament plebiscitari, tal com desitjaven els partidaris de la independència. La polarització de la campanya ha donat empenta al projecte independentista, però també ha alimentat el sorgiment de l'opció més marcadament unionista, Ciutadans. El resultat situa el procés en un nou carreró sense sortida, abocat a un nou procés electoral, i deixa un parlament amb una presència molt reduïda de les forces d'esquerres.
La victòria de l'independentisme té alguna cosa de victòria pírrica. Té el valor de consolidar un gran bloc partidari a la independència, proper al 50%, però comporta la consolidació d'un bloc absolutament unionista que aplega el 37%. Amb aquests números sobre la taula és gairebé impossible tirar endavant un procés de ruptura unilateral amb l'Estat Espanyol, que era l'objectiu principal d'aquestes candidatures.
»Ens hem fet dignes de Catalunya, de la nostra gent i les seves lluites. Avui neix la república catalana«. Així ha finalitzat Antonio Baños la seva intervenció al Casino de l’Aliança del Poblenou, a Barcelona. Aquí la CUP ha organitzat la seva nit electoral, en què diversos representants de la formació de l’esquerra independentista han valorat els resultats de les eleccions plebiscitàries celebrades aquest 27 de setembre. Centenars de persones s’han aplegat a una platea buida de cadires però plena de banderes roges, liles i estelades.
Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.
RedGlobe Nachrichten
RedGlobe News
Tres representants d'Esquerra Unida (el secretari executiu d'àrea interna i organització, Adolfo Barrena; la secretària executiva de comunicació, Clara Alonso; i el secretari d'Organització d'Andalusia, Antonio Valero) han mantingut aquest matí una reunió a la seu de Podemos amb dos representants d'aquesta formació (Sergio Pascual i Carolina Bescansa). La trobada -ha començat a les 13.00 hores i ha acabat a les 14.15 hores- s'ha desenvolupat en un clima de cordialitat i tenia com a objectiu abordar els reptes que enfronta la constitució d'una candidatura unitària de cara a les eleccions generals de 2015.
Comunistes de Catalunya valorem el resultat de les eleccions del 27 de setembre de manera negativa per als interessos de la classe treballadora però també considerem que el context polític posterior a aquestes eleccions ha deixat assentades les bases d'un nou cicle polític.
El grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot s’ha reunit avui per primera vegada després de les eleccions del 27S i ha acordat la línia política que seguiran els propers mesos: rescat social per fer front a l’emergència que pateix Catalunya i l’inici d’un procés constituent. “Serem una oposició d’esquerres propositiva”, ha explicat el número 1 de la candidatura, Lluís Rabell, que ha situat els elements cabdals per a la política d’emergència basats en la solidaritat, el treball i els drets.
El resultats d’aquestes, més enllà del recompte de vots, i les declaracions del dia següent han demostrat que l’aposta del bloc dominant de la burgesia catalana per assolir un Estat propi dins de la Unió Europea és forta i clara. El Parlament de Catalunya, en poc més de tres anys, ha passat de ser una institució amb una majòria de membres pel dret a decidir a una majòria per la independència.
